La Teràpia Breu Estratègica proposa un model de treball orientat a trobar l’estratègia que pot conduir la persona interessada a resoldre un problema en 10 sessions de treball, entenent les particularitats de cada persona i situació.

El model estratègic proposa una intervenció basada en la integració de corrents sistèmiques i estratègiques i models de resolució de problemes. És un model pragmàtic que ens ajuda a incrementar la nostra “consciència operativa”, és a dir, el desenvolupament i evolució d’habilitats i competències en vista a una major funcionalitat..

ÀREES D’INTERVENCIÓ

• Conflictes Personals: Pors, Fòbies, Transtorns Obsessiu Compulsius, Estrès, Angoixa, Ansietat, Atacs de Pànic, Tristor, Depressió, Pensaments obsessius i recurrents, Inseguretat, etc.
• Conflictes Relacionals: Conflictes de parella, dificultats familiars, transtorns sexuals, dificultats a l’entorn laboral.
• Coaching Estratègic per al desenvolupament personal.

ORÍGENS

El model estratègic integra diferents corrents sistèmiques i estratègiques, models de resolució de problemes i models epistemològics: l’anomenada Universitat Invisible, la teoria general dels sistemes i la cibernètica, el constructivisme, l’Escola de Palo Alto, l’aportació de Milton Erikson, la teràpia centrada en solucions de l’Escola de Milwaukee i les diferents escoles europees de Teràpia sistèmica i estratègica. Els enfocaments sistèmics han crescut en els escassos setanta anys d’existència. Els seus orígens es remunten al Primer Grup de Palo Alto (Califòrnia), conduits per Gregory Bateson (Teoria del Doble Vincle, 1956) i al Mental Research Institute (MRI) també a Palo Alto, del qual un dels directors i figura destacada fou Paul Watzlawick. El model es desenvolupà àmpliament per Estats Units, però també sorgiren escoles a Europa, com l’Escola de Milà, l’Escola de Roma, l’Escola d’Estudis de la Família a Bèlgica i l’equip de Noruega conduit per Tom Andersen.