MIRES EL QUADRE O ETS EL QUADRE?
Sovint trobem gent que es queixa per tot: per la feina, per la famÃlia, pels embussos, per la polÃtica, etc. A vegades només es queixen d’una cosa, però ho fan constantment. Aquestes persones es queixen perquè és com si anéssin a un museu i miréssin un quadre. Ells són expectadors del quadre, i el quadre és la seva vida. El quadre ja està fet, està pensat i creat, i l’observador no pot fer res més que mirar-lo. Li pot agradar o no, però no pot canviar res. El pot mirar o no, però no pot canviar res del quadre. I això passa amb la seva vida. Les persones que no es queixen són com els artistes, ells decideixen com és el quadre, quina mida, quins colors, quins elements, quins materials… Senten la llibertat d’elegir i a partir d’aquà creen el quadre que desitgen. Potser no sempre surt com els agradaria, ja que no sempre disposen del temps, materials o situacions que desitgen, però tan sols el fet de crear una obra d’art amb el que disposen els hi dóna satisfacció. Quan tu decideixes com vius el teu dia a dia, ets com l’artista que crea el quadre i no qui només va a veure’l.