CONFINAMENT: CULPA – RESPONSABILITAT
Davant situacions que no ens agraden, automà ticament tendim a buscar culpables: qui té la culpa de tot això? Els xinesos del mercat, els xinesos dels laboratoris, els EEUU, el president d’Espanya, el ministre de Sanitat, el veà imprudent… És molt fà cil culpar als altres.
I també culpar-se un mateix: per culpa meva els companys de feina podien haver contret el virus, per culpa d’una decisió anterior ara hi ha en perill la meva feina o famÃlia, etc.
Però la culpa no ens ajuda a res positiu. La culpa ens fa sentir rà bia o por, i són emocions incompatibles amb un funcionament òptim del nostre sistema immunològic.
El que sà ens ajuda és la responsabilitat. Quan culpem atorguem el poder als altres, i quan ens responsabilitzem ens fem cà rrec del nostre poder. Tenim la llibertat de decidir i fer, i si tenim en compte el nostre marc d’acció, veurem que podem fer moltes coses des de la nostra responsabilitat. I si tots ho apliquem al nostre dia a dia, a la nostra feina, a la cura de nosaltres mateixos i a les relacions amb els altres, tots en sortirem guanyant, un mateix el primer.